DiMeCrEs 22 D'OcTuBrE

Avui dia 22 d'octubre, no hem realitzat la visita a la residència, ja que com estava previst, hem dedicat aquesta hora a resoldre els diferents dubtes que hi havien sobre el funcionament del blog. Així, hem estat a l'aula d'informàtica per fer-ho, i tots els dubtes han pogut ser resoltsamb facilitat.
Dimecres vinent em trobaré de nou amb la Concepció, per tal de poder continuar xerrant sobre un munt de coses!

---Patri---

PrImErA ViSItA A La CoNcEpCIÓ

Dimecres dia 15 d'octubre, vaig realitzar la primera visita a la residència, per tal de vistar la Concepció; realment m'hi vaig sentir d'allò més bé conversant amb ella, doncs qualsevol de les coses que em pogués explicar resultaven interessants per a mí.
En arribar, em vaig dirigir a la sala central, doncs dies abans haviem acordat que ens trobariem allà, i així va ser. Asseguda en un racó m'esperava, quan al veure'm, s'aixecà ràpidament per tal de rebre'm de la millor forma possible. Vaig seure al seu costat, i a partir d'aquell instant, vam començar a xerrar sobre diversos aspectes. Abans d'això, però, em va dir: - Què vols saber, de que vols que et parli?-. Semblava en certa manera espantada per si m'explicava coses sobre la seva vida que no resultessin interessants per a mí, o que per altra banda, jo pogués arribar a pensar que es tractava de coses absurdes. Li vaig aclarir que no era així, que em podia parlar de totes aquelles coses que ella desitgés, d'allò que més la commovia i que més ganes tenia d'explicar-me, i així poder parlar-ne. Semblava que això la va fer sentir més segura, i així, vam començar a xerrar.
M'explicà sobre la seva infància, la família, els temps de guerra... però sense basar-se en cap tema en concret, sinò que m'anava explicant diverses anècdotes.
La Concepció ha viscut una vida de la qual té encara avui un molt bon record, tot i que afirma que també ha viscut situacions que desitjaria poder arribar a oblidar.
Ha viscut en diverses poblacions al llarg de la seva vida: Martorell, Navàs, Abrera, La Puda i Torredembarra; el motiu, és que el seu pare era ferroviari, i per aquesta raó es veien obligats a desplaçar-se força sovint d'un territori a un altre. Al seu pare i a la seva mare se'ls estimava moltíssim, i sempre intentava actuar de tal manera que ells es sentissin orgullosos d'ella, no els volia defraudar de cap manera, afirmava. Encara avui, al referir-se a ells parla del seu papa i de la seva mama; en nombrar-los, s'emociona i diu: El papa i la mama ho van donar tot per mi i pels meus germans, i és que l'afecte que tenia per ells era enorme.
La Concepció es dedicà al tèxtil, ja que com a conseqüència de la guerra es va veure obligada a deixar l'escola, i així, començar a treballar per ajudar a casa. Es sentia molt a gust fent el seu treball, tot i que li hauria agradat poder continuar amb els seus estudis, però no va ser possible.
També m'explicà que tota la seva vida havia estat soltera, i que mai havia tingut una relació amb cap home; segons ella, és aquesta la raó per la qual és tan valenta, ja que mai a tingut a ningú que escoltés les seves queixes; m'hi vaig aturar a pensar, i de ben segur que és cert, té la seva lògica!

És una àvia que desde el primer dia que la vaig veure, vaig fixar-me en ella, doncs simplement amb la seva mirada és possible fer-te una idea de quin és el seu caràcter; i és que no té cap tipus de malícia, sinò que tot el contrari, a res li troba incovenients, es preocupa per tothom, i a més, li agrada molt ajudar als altres. D'ella se'n poden aprendre un munt de coses, i aquest és el meu objectiu, poder aconseguir-ho!

--PaTri--