jueves, 25 de diciembre de 2008
Celebració del Nadal a la residència
Tot i així, divendres 19 de desembre ens vam reunir altre cop a la residència per tal de celebrar tots junts el Nadal, i com era d'esperar, ens ho vam passar molt bée!
Només arribar, ja estaven tots esperant-nos amb il.lusió, cosa que s'ha d'agrair. Mentre esmorzaven, ens van proposar fer en veu alta una petita valoració sobre l'experiència viscuda. Tothom n'estava molt content!
Finalment, la Concepció em va entregar una postal que ella mateixa havia fet, i que em va agradar molt. :) Jo també li vaig portar una molt maca perquè sempre recordés aquest dia :D Així, ens vam acomiadar, però d'aquí uns dies ens tornem a veure ;)
Bon naadal!!!!
sábado, 13 de diciembre de 2008
MURAL DEL DIA DE REIS
A la residència ens van donar tot tipus de material per poder-lo elaborar, i a més a més, amb la informació i fotografies que vaig portar, penso que pot quedar maco.
La Concepció participava molt, retallant, enganxant, també pintant una miqueta...
Vam pasar una bona estona!!
Tot i així, encara ens queda feina, i dimecres que ve ja l'haurem fet i es veuran els resultats del nostre mural! :)
viernes, 5 de diciembre de 2008
Dimecres 3 de desembre
Així, les tres vam xerrar una estoneta i vam passar una bona estoneta! Li vaig explicar que dimecres pròxim hauriem de dedicar l'hora de la visita per a fer un mural que tractés sobre el Nadal, concretament sobre la celebració del dia de Reis; per aquesta raó, ens va explicar una miqueta quins records tenia sobre aquest dia tan especial. Com és ben clar, li agradava força, com a tots els nens.
Deia que no els hi portaven ni molt menys tantes coses com als nens d'avui en dia, sinó que només els hi duien una coseta, però sempre regals que fossin veritablement necessaris. Vam xerrar una estoneta, i rapidament va passar l'hora!!
Patrii
lunes, 1 de diciembre de 2008
Dimecres 26 de novembre
I així vem estar parlant una estoneta, que la vem pasar mb! Vam parlar també sobre la nena del seu nebot, ja que sempre m'explica coses que fa i les seves entremeliadures :)
Esperem que dimecres també sigui una trobada entretinguda, segur k si ;)
PATRII
jueves, 20 de noviembre de 2008
DiMECRES 19 DE NOVEMBRE
Com ja queda poc per que arribi el Nadal, vam estar parlant una mica sobre aquesta celebració, i de quina manera ho celebrava ella quan era petita. Té uns records molt bonics d'aquesta época, i es posava molt contenta quan arribaven aquests dies.
M'explicava que la seva mare preparava ella mateixa les "rosquilles", polvorons, turrons, tortitas d'ametlles i altres tipus de pastissos; a més, preparava uns plats que eren d'allò més bons; en dies de Nadal, menjaven especialment pollastre i ànec, que ells mateixos criaven.
Es reunien tots els de casa per celebrar en família aquestes festes, ja que amb la resta de la família no es podien reunir, ja que vivien a altres llocs i no era possible.
Recorda que el dia dels Reis els anaven a veure, i que sempre li portaven algun regalet que li fes un bon servei, doncs abans no era com ara; els temps han canviat molt!
Per exemple, abans es preparaven a casa els postres i pastissos nadalencs, i ara no, ara tot es compra ja fet per evitar complicacions, actualment el Nadal s'ha convertit en un gran negoci, mentre que abans no era tan aixi... Aixi, tot ha canviat molt!!!
Dimecres que ve ens tornarem a trobar, i ben segur que anira mb!! :)
Patrii
miércoles, 12 de noviembre de 2008
Avui ens hem quedat a l'institut
Així, ens hem quedat a l'institut per tal de fer alguns retocs al blog.
La setmana que ve ens trobarem de nou amb la Concepció!! :) Em sap greu perquè ja haviem quedat que avui ens veuriem, aixi que.. a esperar fins diemcres vinent!!:)
patrii
domingo, 9 de noviembre de 2008
DiMeCrEs 5 d'oCtuBrE
Com cada dimecres no va ser necessari haver de demanar on es trobava en aquell moment, perquè estava esperant a que arribessim a la mateixa entrada de la residència.
La setmana anterior, haviem planejat que la visita la dedicariem a que la Concepció em digués quina era la opinió que tenia sobre mi, sobre el meu comportament. S'esforçava molt per tal d'escriure les seves impressions, i això em va agradar; a més, ho va fer prou bé!! :)
Totes les coses que em va dir eren molt positives, i sobretot em vaig sentir molt bé al saber-ne la seva opinió i al saber que realment es sentia a gust parlant amb mi.
No vam tenir temps per parlar sobre cap altre cosa, ja que l'estona va passar molt ràpid i quan ens vem adonar ja era hora d'acomiadar-nos, així, no va ser possible; tot i així, l'hora va resultar molt aprofitosa, doncs el fet de saber quines eren les coses que pensava sobre mi, era d'allò més important!! :)
PATRI
sábado, 1 de noviembre de 2008
TeRcErA ViSiTa a La resIdèNcIa
Vam estar a la sala central, i en arribar, m'ensenyà els murals que havien fet com a activitat. La veritat és que els dibuixos estaven molt ben pintats, i a més, donaven molta alegria a la sala!! :)
Em digué que a la residència es feien moltes activitats entretingudes, a les quals li agradava participar: activitats artistiques, com ara dibuixar, pintar... activitats musicals, gimnàstica, reunions per tractar qualsevol aspecte d'interés, etc. També li agrada molt cosir i arreglar-se la roba, és una de les seves aficions a la que hi dedica el seu temps, com també li agrada anar a missa, ja que de sempre li ha agradat.
És una dona que no té problemes amb ningú, i que amb tot es conforma. Per aquesta raó té bona relació amb tothom de la residència, i això fa que se senti a gust i còmode.
Per dimecres vinent, ens trobarem al mateix lloc, i el que farem serà escriure com se sent i que pensa sobre mi. Tinc ganes de saber que és el que pensa, tot i que ja em va dir que tenia molt bona impresió de mi!!:)
miércoles, 22 de octubre de 2008
DiMeCrEs 22 D'OcTuBrE
Dimecres vinent em trobaré de nou amb la Concepció, per tal de poder continuar xerrant sobre un munt de coses!
---Patri---
viernes, 17 de octubre de 2008
PrImErA ViSItA A La CoNcEpCIÓ
Dimecres dia 15 d'octubre, vaig realitzar la primera visita a la residència, per tal de vistar la Concepció; realment m'hi vaig sentir d'allò més bé conversant amb ella, doncs qualsevol de les coses que em pogués explicar resultaven interessants per a mí.
En arribar, em vaig dirigir a la sala central, doncs dies abans haviem acordat que ens trobariem allà, i així va ser. Asseguda en un racó m'esperava, quan al veure'm, s'aixecà ràpidament per tal de rebre'm de la millor forma possible. Vaig seure al seu costat, i a partir d'aquell instant, vam començar a xerrar sobre diversos aspectes. Abans d'això, però, em va dir: - Què vols saber, de que vols que et parli?-. Semblava en certa manera espantada per si m'explicava coses sobre la seva vida que no resultessin interessants per a mí, o que per altra banda, jo pogués arribar a pensar que es tractava de coses absurdes. Li vaig aclarir que no era així, que em podia parlar de totes aquelles coses que ella desitgés, d'allò que més la commovia i que més ganes tenia d'explicar-me, i així poder parlar-ne. Semblava que això la va fer sentir més segura, i així, vam començar a xerrar.
M'explicà sobre la seva infància, la família, els temps de guerra... però sense basar-se en cap tema en concret, sinò que m'anava explicant diverses anècdotes.
La Concepció ha viscut una vida de la qual té encara avui un molt bon record, tot i que afirma que també ha viscut situacions que desitjaria poder arribar a oblidar.
Ha viscut en diverses poblacions al llarg de la seva vida: Martorell, Navàs, Abrera, La Puda i Torredembarra; el motiu, és que el seu pare era ferroviari, i per aquesta raó es veien obligats a desplaçar-se força sovint d'un territori a un altre. Al seu pare i a la seva mare se'ls estimava moltíssim, i sempre intentava actuar de tal manera que ells es sentissin orgullosos d'ella, no els volia defraudar de cap manera, afirmava. Encara avui, al referir-se a ells parla del seu papa i de la seva mama; en nombrar-los, s'emociona i diu: El papa i la mama ho van donar tot per mi i pels meus germans, i és que l'afecte que tenia per ells era enorme.
La Concepció es dedicà al tèxtil, ja que com a conseqüència de la guerra es va veure obligada a deixar l'escola, i així, començar a treballar per ajudar a casa. Es sentia molt a gust fent el seu treball, tot i que li hauria agradat poder continuar amb els seus estudis, però no va ser possible.
També m'explicà que tota la seva vida havia estat soltera, i que mai havia tingut una relació amb cap home; segons ella, és aquesta la raó per la qual és tan valenta, ja que mai a tingut a ningú que escoltés les seves queixes; m'hi vaig aturar a pensar, i de ben segur que és cert, té la seva lògica!
És una àvia que desde el primer dia que la vaig veure, vaig fixar-me en ella, doncs simplement amb la seva mirada és possible fer-te una idea de quin és el seu caràcter; i és que no té cap tipus de malícia, sinò que tot el contrari, a res li troba incovenients, es preocupa per tothom, i a més, li agrada molt ajudar als altres. D'ella se'n poden aprendre un munt de coses, i aquest és el meu objectiu, poder aconseguir-ho!
--PaTri--